Xingyiquan

La llegenda atribueix l’origen del Xingyiquan al general Yue Fei (岳飞1103- 1141), qui, basant-se en els exercicis de lluita del monestir de Shaolin, les teories de la transformació de tendons atribuïdes a Da Mo (Bodhidharma), les arts marcials amb llança de la dinastia Song i les tècniques de mobilització energètica dels taoistes, creà un estil de lluita al que denominà Yi Quan (Boxa de la Ment, no confondre amb l’estil del mateix nom creat per Wang Xiangzhai vers el 1920). Una llegenda famosa, però inventada molt posteriorment, diu que els seguidors de Yue Fei que havien perfeccionat l’art de la llança, crearen el Xinyiquan; els qui eren experts en l’ús del sabre i l’escut, van iniciar el Xingyiquan, i els qui dominaven per igual totes aquestes armes, inventaren el Bajiquan (Boxa dels Vuit Pols, també atribuït a Yue Fei).

La història que ens ha arribat, no obstant, associa l’origen del Xingyi al nom del famós mestre d’arts marcials Ji Longfeng 姬龙峰 (anomenat Ji Jike 姬际可 ¿1602?-¿1683?), nadiu de Zhufeng, a Pudong (en l'actual Shanxi), qui va viatjar a les muntanyes Zhongnan, una important seu del taoisme alquímic i de les arts marcials, on va practicar amb els mestres i monjos que allí vivien. Ji Longfeng es lamentava: "Amb la meva llança m’he protegit durant els temps de violència: avui vivim temps de pau i totes les armes han estat confiscades. Si arribés a trobar-me desarmat enfront de l’inesperat ¿Com podria defensar-me? ".

Finalment, en resposta a la seva angoixa, li van transmetre un text secret, firmat per Yue Wumu (el general Yue Fei). A partir d’aquest text que llegia dia rere dia, nit rere nit, memoritzant cada paraula, Ji Longfeng va dissenyar la teoria d’un nou estil, un mètode de lluita que pogués ser útil també en temps de guerra per als soldats equipats amb la pesada armadura i el feixuc armament, evitant l’excés de complexitat i dificultat en els moviments. Aquest expert mestre va ser anomenat “Llança Màgica” (shen qiang), degut a la seva extraordinària habilitat en el maneig d’aquesta arma. Fent servir la seva mestria en les tècniques de llança, i unint-les al seu coneixement del llegendari exercici Xin Yi Ba (Tècnica de Lluita Cor-Ment) que va practicar durant deu anys al monestir de Shaolin , va posar a punt un estil de lluita que donava tanta importància a l’aspecte guerrer com al cultiu de l’energia interna, al que va anomenar, en principi, Xinyi Quan (Boxa Cor-Ment). El Mestre Ji definiria com a base del seu nou art les Sis Coordinacions (Liu He ), tres exteriors (ma/peu; colze/genoll; maluc/espatlla), i tres internes (cor/ment; ment/energia; energia/força).

A la Xina es coneix el Xinyi original com "Boxa Despietada" a causa de la absoluta feresa de les seves tècniques. La idea bàsica es destruir la defensa de l’adversari, amb una acció ofensiva recolzada per el desplaçament de tot el cos endavant.

Amb el temps, l’estil de Ji Longfeng va anar adquirint fama, i molts van ser els deixebles que van seguir l’ensenyament del mestre. Els seus alumnes més famosos van ser Cao Jiwu, de Hebei, y Ma Xueli, de Henan, tot i que ´s molt dificil establir una genealogia de mestres, vista la quantitat d’experts que van decidir continuar amb la tradició, tots amb un nivell especialment alt.

Cao Jiwu, després d’entrenar durant dotze anys sota la tutela de Ji Longfeng, es va presentar als Exàmens Imperial d’Arts Marcials (màxim guardó al que podien aspirar els lluitadors xinesos, ja que els obria les portes cap els llocs més privilegiats dins el govern), i va quedar en primer lloc. Cao va llegar el seu art marcial a dos germans: Dai Longbang i Dai Lingbang:

L’alumne de Dai Longbang, el famós Li Luoneng 李落能 (1807-1888), de la província de Shanxi, té l’honor d’haver estat nomenat el més gran practicant de Xingyi de tota la història, i d’estar considerat un dels deu millors boxejadors xinesos de tots els temps. Va inaugurar una empresa d’escolta (biao zhu) per a diferents famílies molt influents, i això li va permetre tenir molts alumnes en diferents províncies, a més de desenvolupar les seves tècniques en situacions reals de perill extrem.

L’any 1847, després de passar deu anys estudiant amb son mestre, va decidir canviar el nom Xinyiquan ( 心意拳) per el de Xingyiquan ( 形意拳 boxa forma-ment), ressaltant la importància d’entrenar simultàniament el cos i la ment.

En els segles seguents, l’estil es va expandir per tota la Xina, i es va dividir en tres branques principals:

2. el Xinyi de la província de Henan, practicat essencialment per la minoria ètnica musulmana Hui, fort i directe

3. el Xingyi de la província de Hebei, elegant, sobri i senzill, el més conegut dels tres.

La estructura principal de les tres branques comparteix el mateix nucli: l’entrenament bàsic dels punys dels Cinc Elements i la pràctica de la Boxa d’Imitació de les Figures Animals (deu animals en el Xinyi, dotze en el Xingyi). Tot i aquest origen comú, en els nivells superiors els estils presenten lleugeres variants.

A la seva província natal, Li Luoneng ensenyà a dos grans lluitadors: Che Yizhai (1833-1914) i Song Shirong (1849-1927). A Hebei, el seu alumne més distingit va ser el temible Guo Yunshen (1827-1902), personatge d’envergadura mítica, posseïdor d’un caràcter extremadament violent, que es va veure implicat contínuament en lluites, venjances i batalles. Guo mai va voler aprendre del seu mestre tot l’art del Xingyi, i afirmava que si les tècniques bàsiques dels Cinc Elements es dominaven a la perfecció, no feia falta aplicar res més en el combat.

En efecte, aquest home, convicte, extorsionador, guarda de cos, estava a la altura de les seves paraules, ja que només feia servir en combat el seu temut Bengquan (puny d’esfondrada, un cop de puny directe corresponent a l’element fusta) para a vèncer, ferir greument o matar als seus adversaris. En tota la Xina se’l coneixia com "El màgic Beng de mitja passa que atemoria tothom sota el Cel". A Guo se l’atribuïa una frase molt famosa en el Xingyi: "Quan ataques amb Beng, veus el color roig". Evidentment, el roig correspon a la sang de l’enemic.

Guo Yunshen (assegut amb túnica blanca) i Chen Yizhai (assegut al seu costat). Escola de Xingyi a Taigu (Shanxi), 1903

Guo va tenir força alumnes de molta fama, com Liu Qilan, de caràcter afable i tranquil, el famós Sun Lutang (1859-1933), creador del magnífic estil Sun de Taijiquan, i Wang Xiangzhai, fundador del Yiquan (Boxa de laIntenció).

Els millors alumnes de Liu Qilan van ser “gran sabre” Li Cunyi (1850-1925), reconegut lluitador, expert escolta, que va entrenar més de cinc mil alumnes i sempre va defensar el "fair-play"; i Zhang Zhangui (o Zhang Zhaodong), també expert en l’art del Baguazhang, temible guerrer que sempre anava armat amb un fuet que havia batejat "creu escarlata".

Com hem assenyalat, i no ens cansarem de repetir, la genealogia d’aquest estil difícilment pot ser descrita en la seva totalitat, màxim quan molts mestres de cada generació, amb un nivell tècnic altíssim, han format desenes i fins i tot, centenars d’alumnes que mantenen el llistó de l’estil ben alt. Xingyiquan és un dels estils més respectats en el món del Wulin (la comunitat de practicants d’arts marcials xineses), especial a Beijing, la capital de Xina.

Segons la seva província originaria, el mestre o la genealogia particular, l’ensenyament del Xingyiquan pot variar en detalls, però a grans trets la progressió ve a ser semblant:

Tradicionalment es coneix aquesta etapa com a “transformació d’óssos” o energia visible”. La pràctica comença, en el seu nivell més bàsic, amb l’aprenentatge intensiu de la posició de partida, anomenada San ti shi (Postura dels tres punts), que simbolitza la unió del Cel, la Humanitat i la Terra, o la coordinació entre les parts alta, mitja i baixa del cos, o també l’harmonització entre els elements sòlids, líquids i gasosos en el cos. Aquesta postura, practicada com si fos una postura estàtica de Qigong, ha de ser estudiada fins a fer-la subconscient. En el període clàssic, aquesta postura es practicava durant tres anys abans d’aprendre ni una sola tècnica.

La postura san ti shi (Postura de tres punts alineats) és el cor de la boxa Xingyiquan. La seva practica quotidiana permet establir una bona base i una comprensió òptima dels principis essencials de la posició, tant en el seu aspecte combatiu com en la salut.

La capacitat d’expressar la potència de l‘estil requereix la unificació total de las sis coordinacions (liu he 六合):

Totes les passes sorgeixen de la posició san ti shi. Durant els desplaçaments, cal mantenir una alçada constant i no pujar i baixar de forma desordenada. El “pas del gall” (ji bu 鸡步) es una eina fonamental per a aconseguir la estabilitat i la velocitat necessàries en els moviments. “El peu de davant llisca en el fang i el peu de darrera trepitja herba”; “la defensa es fa amb els peus; les mans serveixen per a atacar”. Normalment, en aquesta etapa, l’alumne aprendrà altres posicions estàtiques i exercicis simples de Qigong. També es pot practicar un exercici bàsic de preparació per a les tècniques d’energia i de combat, anomenat Qi Zuan Luo Fan (pujar, perforar, caure, girar), que inclou accions molt importants en la pràctica del Xingyi.

Un cop l’estudiant se sent arrelat i còmode en la postura dels tres punts, aprèn el nucli de l’estil: la boxa dels Cinc Elements (Wuxing quan). Aquesta fase comprèn la repetició exhaustiva de cinc moviments de base relacionats amb els Cinc Elements de la filosofia i la medicina xineses (Fusta, Foc, Terra, Metall i Aigua, cinc fases energètiques que interactuen generant-se o controlant-se mútuament sense parar). Aquests moviments s’aprenen d’un en un, sense presses, desenvolupant l’energia correcta per a cadascun. Els punys del Cinc Elements son:

Piquan 劈拳 – Tallar amb el puny. Aquest és un tipus d’atac descendent semblant a un cop de destral, que acostuma a practicar-se tant amb la ma oberta com amb el puny. Es fa servir tant en el pla defensiu com en l’ofensiu. Element Metall: la força generada a l’esquena permet que els omòplats facin un massatge als pulmons, beneficiant el sistema respiratori. Utilitza tota la potència de les mans per a mantenir la posició, fent servir la ma de darrera per a atrapar l’atac i estirar-lo cap avall, permetent que la ma avançada pugui llençar un atac net. No fa falta retrocedir per a aplicar-lo. També es pot atacar directament, controlant l’atac de l’adversari mentre avança. La seva actitud mental és la insistència; en la defensa, Piquan significa guanyar una posició i aguantar-la, i en el atac representa una ofensiva controlada i concentrada.

Bengquan 崩拳– Abatre amb el puny. Es tracta bàsicament d’un cop de puny vertical (part del polze cap a dalt) que acostuma a seguir una trajectòria no-rectilínia, si no més aviat descendent, o alguna vegada, ascendent. Element Fusta: la acció horitzontal dels cops de puny permet una obertura i un tancament alterns de la caixa toràcica, permetent que les costelles facin un massatge al fetge. Deixa la guàrdia de qui l’aplica massa oberta, ja que l’altra ma pot fer poca cosa per a defensar; per això és necessari reaccionar, absorbir i estar alerta de tot allò que l’adversari estigui fent, per a poder abastar-lo amb l’atac. Es practica amb una intenció viva, conscient. En la defensa, absorbeix l’atac i el retorna automàticament. En la acció ofensiva caldrà sentir l’atac, reaccionar amb velocitat i entrar completament.

Zuanquan 钻拳– Perforar amb el puny. És un cop de puny en espiral, a l’estil de l’uppercut, però es realitza en diagonal ascendent i va foradant a mesura que avança. És una de les tècniques essencials del Xingyi. Element Aigua: la força surt de la cama de darrera i es controlo i projecta des de la zona lumbar. Aquesta acció exerceix un massatge que enforteix els ronyons. No s’aplica directament contra un atac imminent, si no que patina i travessa sense recórrer a la força. La seva actitud és la fluidesa i la suavitat. En la defensa fa servir una falca en forma de triangle per a evitar la força, esquivant el focus de major resistència i cedeix per a trobar una via d’entrada lliure. En l’atac és la evasió; canviar de ruta i redirigir l’atac de l’adversari.

Paoquan 炮拳– Puny de canó. És un cop de puny recte unit a una acció defensiva de l’avantbraç contrari. Element Foc: la elevació del braç defensiu permet que el tòrax s’estiri cap a dalt i que l’estèrnum deixi d’exercir pressió sobre el cor, tonificant el sistema cardiovascular. És una tècnica capaç de desplaçar-se a través de qualsevol cosa, sempre que hom tingui l’actitud adequada. També es pot utilitzar llençant-lo com un atac definitiu. La intenció de Paoquan és el despreniment total, sense preocupar-se del que succeirà en el següent instant; és el paradigma d’anar “a per totes” en el Xingyi. En la defensa, es talla l’atac contrari avançant. En la ofensiva, busca l’avanç, l’atac definitiu: no hi ha volta enrere.

Hengquan 横拳– Puny que creua horitzontalment. És a la vegada un cop de puny espiral més curt que Zuanquan (ofensiu) i un estil de parada /desviació amb l’avantbraç (defensiu). La idea és la de creuar l’atac de l’adversari. Element Terra: el moviment horitzontal del tors fa que la caixa toràcica generi un massatge sobre l’estómac, la melsa i el pàncreas, millorant les funcions de l’aparell digestiu. Només serà eficaç si estem ben centrats i pot arribar a neutralitzar tant l’atac oposat com per a redirigir la seva força en qualsevol direcció (les mans es separen amb força endavant i enrere, però també enroscant-se en direccions oposades). La seva actitud principal és la calma, l’equilibri. En la defesa s’encarrega de cobrir, neutralitzar i absorbir l’atac. En la ofensiva, es pot sentir l’atac i redirigir-lo fins un angle mort.

Tots aquests moviments caldrà perfeccionar-los mitjançant la pràctica en solitari (dan lian), abans de passar a estudiar-los amb l’ajut d’un company ( dui lian ). La forma en parella dels Cinc Elements (Wuxing Pao " Canó de Cinc Elements", originàriament anomenada Wuxing Shengke "Generació i Control dels Cinc Elements "), va ser posada a punt conjuntament per Song Shirong i Che Yizhai, amb l’objectiu de desenvolupar la resposta instintiva en el combat. Per tal de dissenyar un exercici coherent, van recórrer a la teoria cíclica dels Cinc Elements, segons la qual un cicle generatiu (fusta genera foc, que genera terra, que genera metall, que genera aigua que genera fusta) i un cicle de control (fusta trenca la terra, que cobreix l’aigua, que apaga el foc, que fon el metall que talla la fusta), interactuen entre ells pera a equilibrar les energies d’un sistema, com per exemple, en un combat d’arts marcials. Cal assenyalar, però, que aquesta teoria serveix per l’entrenament i per a desenvolupar habilitats de lluita, però en el combat lliure aquesta regla no es podrà aplicar rígidament. La forma en parella dels Cinc Elements es practica tant en estàtic com en desplaçament.

Abans de completar aquest nivell, els aprenents estudiaran altres tècniques en parella i la forma de l’Encadenament dels Cinc Elements (Lianhuan Quan), una forma curta, tot i que més elaborada, que combina els cinc punys elementals amb diferents passes i cops de peu. Alguns alumnes, depenent de la branca de l’estil que practiquin, podran aprendre també, les dotze línies de Tantui (Projecció de cames) específiques del Xingyiquan, dissenyades per Che Yizhai a finals del segle XIX.

El següent pas, conegut com a “Transformació dels tendons” o “Energia Oculta” està dedica a l’estudi dels Dotze Estils Pictogràfics (Shi’er xing quan) inspirats en les accions de diferents animals. Els noms d’aquests animals poden variar, però la seva tècnica ve a ser la mateixa per a totes les escoles. L’ordre dels dotze animals no és massa important, però acostuma a ser respectat, ja que quan s’enumeren les parelles d’animals en l’ordre tradicional, sorgeix un “missatge secret” sobre les característiques del Xingyi. Per exemple, drac i tigre (long hu) significa "magnífic"; ying xiong (àguila i os), escrit de diferent manera, significa "heroic ", etc. La tradició també vol que els primers animals a estudiar siguin el drac i el tigre, ja que la seva pràctica permet completar la Òrbita Microcòsmica de l’energia (Xiao Zhou Tian ). La llista dels 12 animals es la següent:

Drac, tigre, cavall, mico, cocodril, gall, esparver, oreneta, serp, ocellTai (animal mitològic, possiblement inspirat en l’emú), àguila i os.

Es interessant recalcar aquí que, en practicar els dotze estils animals, no es tracta d’imitar els gestos i les actituds típiques d’aquests animals (com una mona rascant-se, un cavall sacsejant la crin, etc.) si no que es busca sentir l’esperit ofensiu de l’animal (lleugeresa per a l’oreneta, rapidesa per a l’esparver, potència elàstica per el tigre, etc.). Per tant, no es poden confondre les qualitats de cadascun dels animals.

Un cop completats els nivells bàsics de l’estil, hom accedeix als treballs avançats dins el Xingyiquan, en el nivell conegut com “Rentat de Medul·la” o “Energia de transformació”. Existeix la idea equivocada que els exercicis superiors han de ser llargs i complexos. En Xingyi això no és així. Alguns exercicis que s’estudien, com el Bazi gong (Exercici de 8 Paraules), o la forma Bashi chui (Puny de 8 Figures) son especialment curts.

Abans d’aprendre noves formes o exercicis, molts mestres introduiran l’alumne en els moviments essencials del Baguazhang (Palmell dels 8 Trigrames), ja que aquest és un estil més circular, lleuger i elàstic, que evitarà rigidesa i una visió massa rectilínia de l’art marcial. El Bagua acostuma a anar associat al Xingyi (tot i que alguns mestres puristes no acceptin aquesta relació) a causa del pacte de germanor realitzar entre Dong Haichuan, el fundador de la boxa Bagua, i Guo Yunshen, el "cop de puny màgic” del Xingyi.

En aquesta fase es poden estudiar diferents formes i treballs. Les formes més famoses, no obstant, son Bashi chui (punys de 8 figures), forma curta i molt potent basada en quatre elements (esparver, cavall, oreneta i gall); la forma Zashi chui (punys de postures mesclades), que inclou un exhaustiu treball d’elements, animals, tàctiques de lluita multidireccionals, etc. Un altre exercici estrella és l’anomenat Bazi gong (exercici de 8 paraules), que conté les vuit tècniques de lluita més importants del Xingyi: zhan (trencar), jie (interceptar), guo (embolicar), kua (maluc), tiao (atacarenlaire), ding(resistir), yun (núvol) i ling (guiar).

El treball amb armes és abordat amb una sèrie de formes simples, basades en la forma de l’Encadenament dels Cinc Elements. Seguint la estructura d’aquesta forma a ma buida, es faran servir les diferents armes bàsiques del Xingyiquan: sabre, pal, espasa i llança.

En el cercle de la comunitat marcial, s’acostuma a dir que cada estil té quatre armes públiques i una y una "secreta": en el cas del Xingyi, aquesta arma secreta és l’anomenada Emei ci (puntes de la muntanya Omei), una espècie de claus llargs que es guarden dins el puny, deixant les puntes a l’exterior, convertint-se en un arma devastadora.

Una forma molt utilitzada en Xingyi, tot i que prové d’una tradició marcial independent, és la forma d’espasa Sancai Jian (Espasa dels Tres Poders [Cel, Terra, Humanitat]). Aquesta forma s’aprèn en solitari i després s’aplica en parella, convertint-se en un mètode d’esgrima poderós i letal.

Els exercicis en parella ocupen un lloc destacat per a aprendre l’ús correcte de les estratègies i tàctiques de combat. Hi ha bastants formes famoses, com Sanshou Pao (canó de combat), Wuhua Pao (canó de cinc flors), etc., però la més coneguda és una forma absolutament genial, intel·ligentment construïda, anomenada Anshen Pao (canó per a assegurar la postura).

Gràcies a l’estudi d’aquestes formes en parella, es desenvolupen les habilitats combatives i permeten passar més endavant al Sanshou o Sanda (combat lliure, usualment amb proteccions). La principal estratègia del Xingyiquan es destruir la guàrdia i la estructura corporal de l’adversari, avançant amb cops poderosos, intentant conquistar el perímetre d’acció de l’enemic en els primers moments. Hi ha poques parades i bloqueigs amb els braços, que estan ocupats en llençar atacs devastadors. La defensa efectiva es realitza mitjançant els desplaçaments, com recorden els proverbis de l’estil " ataques amb les mans, defenses amb els peus" o "setanta por cent en els peus; trenta por cent a les mans".

També s’estudia el complex Neigong (treball intern), que en Xingyi es de gran qualitat, i inclou exercicis de Qigong molt interessants. Basat en les tècniques de l’Alquímia Taoista (Nei Dan) i les seves tres etapes de transformació, el Neigong de Xingyi analitza meticulosament el treball amb l’energia, sobre tot en postures de peu. Les famoses postures de "abraçar l’arbre" del Qigong modern provenen dels fonaments tradicionals d’aquest estil.

El Xingyi es sembla a la meditació taoista: tots dos tenen com a meta la Buidor. Però allí on nosaltres anem de la quietud cap el moviment, els taoistes van del moviment cap a la quietud. Hem adoptat dels taoistes tres canvis: d’essència a energia; d’energia a esperit; d’esperit a buidor.

Nivells de Xingyi	Nivells de Meditació	Canvis	Tipus d’Energia	Tipus de Respiració
Canviar Essència en Qi	Foc suau (civil)	Óssos	Visible Ming jin	Bàsica
Canviar el Qi oer Esperit	Foc fort(militar)	Tendons	Oculta An jin	Intermèdia
Transformar l’Esperit en Buidor	Foc Diví (espiritual)	Medul·la	Misteriosa Hua jin	Avançada

El camí cap a la transformació de l’energia (Hua jin) passa per l’energia visible i la oculta. Per a assolir l’energia visible, cal centrar-te i equilibrar-te. Per a aquesta energia, la essència seminal (Jing) treballa per a arribar a ser energia (Qi), que produirà un canvi en els óssos. Quan naixem, el nostre cos és fort, però amb el temps va declinant (...) Després d’una pràctica correcta, la Qi dispersa es concentra en l’hipogastri i totes les parts del cos s’harmonitzen. A això se li diu “Òrbita Microcòsmica”.

El segon estat és el d’energia oculta (An Jin). És relaxada, suau i natural. Però cal no confondre la suavitat amb “ser tou”. No es tova com la herba si no més aviat elàstica. Aquest nivell tracta amb el canvi de Qi en esperit,; per tant, canvia els tendons. Se l’anomena “Òrbita Macrocòsmica”.

En aquest estil, quan la ma dreta va endavant, l’esquerra atrau enrere, com desenrotllant seda, o com tibant un arc. Això es fa lentament, sense brusquedats. Quan les dues mans van endavant, és com quan s’empeny un carro. És a dir, igual que son les cames i no les mans les que fan moure el carro, en aquesta art son les cames, i no les mans, les que li donen la força. El peu de darrera aguanta la força com siestés a punt de saltar una rega.

(…) Mentre avancem en aquests nivells, dins el cos es van realitzant tres canvis:

1)- canvi d’óssos; 2)- canvi de tendons, i 3)- neteja de la medul·la. Canviar els óssos significa que el cos és com una muntanya. Quiet o en moviment, els óssos es fan durs. Canviar els tendons vol dir fondre l’energia en l’interior i en tots els lligaments, creant membranes entre ells i omplint-los d’energia. Netejar la medul·la és relaxar-se completament i purificar i refinar els òrgans interns gràcies a la ment, per que el cos arribi a ser tan lleuger com una ploma.

¿Com es fan servir aquests tres nivells en el Xingyiquan? En el primer nivell, recorda una punta d’acer que surt amb força però cau com un lleuger tros de bambú. En el segon, comença com una fletxa però cau, flotant, com el vent. En el nivell més alt, segueix el vent i persegueix la Lluna. Un espectador mai veu el cop; si el veu, és per que no pertany a aquest nivell. Això és el Xingyi, el nivell més alt de la perfecció: el pensament està lliure de pensaments; no es fa res però no queda res per a fer. En la Buidor trobem el nostre cos prenatal. Però cal capficar-s’hi massa. Si hi posem massa esforç fracassarem. En comptes d’intentar aconseguir-ho, cal imaginar que ja s’ha assolit. Això ajudarà la ment. Finalment, la ment és la materialització de totes les accions: per això el Xingyi és una boxa mental

1. Posicions de cos

FA JIN: exercicis per a la projecció d’energia a ma buida, amb pal llarg i amb llança

SANSHOU Combat lliure

Tàctiques i objectius. Estratègies. Combinacions. Art dels 7 punys i els 14 llocs

Xingyiquan

Xingyiquan = boxa de la forma i la intenció

La postura san ti shi (Postura de tres punts alineats) és el cor de la boxa Xingyiquan. La seva practica quotidiana permet establir una bona base i una comprensió òptima dels principis essencials de la posició, tant en el seu aspecte combatiu com en la salut.

1. Posicions de cos

SANSHOU Combat lliure