Qigong

HomeTai-chiBaguazhangXingyiquanQigongYijingActivitatsDocsContacteLinks

 

                                                                   

以意運氣

以氣行身

Yi yi yun qi

Yi qi xing shen

La ment mou l’energia,

L’energia mou el cos

Més de seixanta milions de xinesos i xineses practiquen diàriament, sense falta, una disciplina que és a la vegada mental i física. Alguns practicants es mouen de forma lànguida i sense cap esforç aparent, altres es queden immòbils aguantant una pilota imaginària; alguns treballen meticulosament sobre la seva respiració i altres practiquen auto-massatges en tot el seu cos.

Malgrat els diferents mètodes que fan servir, tots ells practiquen Qigong, un tipus d’exercici intern que, a més de cultivar un bon estat de salut, permet relaxar la tensió mental i emocional. La pràctica del Qigong ha demostrat ser de gran utilitat en el manteniment de la salut i en la prevenció i tractament de diferents malalties, i existeixen evidències científiques que suggereixen que la seva pràctica diària permet lluitar amb eficàcia contra la hipertensió, l’asma, la diabetis, trastorns menopàusics, malalties cardíaques o problemes traumatològics, com la lumbalgia o la ciàtica. També existeixen informes anecdòtics que li atorguen un efecte positiu en pacients afectats per alguns tipus de càncer.

ESTILS DE QIGONG

Durant tota la història mèdico-filosòfica xinesa, el exercicis bioenergètics han rebut diferents noms, com ara conducció i estirament (dao yin), inspiració i expulsió d’aire (tu na), mobilització de l’alè (xing qi), seure’s en la quietud (jing zuo), meditació Zen (chan), etc. Des de principis del segle XX s’ha fet servir de forma general el terme Qigong 氣功  que significa, literalment, “exercici per a l’energia”. Qi vol dir “aire”, però en el context xinès implica moltes altres funcions, com les substàncies essencials dels aliments, l’aire inspirat per els pulmons i les activitats funcionals dels òrgans, la força dels nostres pensaments i emocions, així com l’energia de la Natura i el Cosmos. Gong és una abreviatura de gongfu (功夫), i vol dir “habilitat, treball, mèrit”; la quantitat de temps i treball invertits per a assolir la perfecció en una tasca, i per extensió “exercitar-se; exercici”. O sigui, Qigong pot traduir-se com “regulació perfecta de la bioenergia gràcies a la pràctica”.

CLASSIFICACIÓ DEL QIGONG

Els registres més antics sobre Qigong descoberts per l’arqueologia xinesa permeten comprovar que les bases filosòfiques del Qigong ja estaven establertes vers el segle III aC., i que la seva aplicació en el camp de la medicina havia trobat un altíssim grau de sistematització en el segle I aC., tot i que les llegendes parlen d’una antiguitat de més de quatre mil anys. 

Es calcula que actualment existeixen uns 400 estils de Qigong, que compten amb uns 18000 exercicis individuals, en forma de tècniques independents o incloses dins sèries més llargues. És difícil classificar de forma coherent un nombre tan elevat de mètodes. Algunes divisions ordenen els mètodes en interns o externs, depenent de la quantitat d’activitat física visible que demostren. Els exercicis interns es basen en les postures estàtiques i una aparença de quietud absoluta, a l’estil d’alguns tipus de Yoga, mentre que els externs mostren moviments físics del tronc i les extremitats, així com diferents actituds coreogràfiques.

Una altra classificació, més sofisticada, és la que divideix el Qigong en : 1) regulació de xiantian zhi qi, és a dir de la Qi de l’innat, del factor hereditari. Aixó es fa tonificant els ronyons i el Mingmen (el foc del ronyó), gràcies a exercicis d’estimulació de zones i punts acupunturals relacionats amb el ronyò com ara Dantian, Qihai, Guanyuan, Mingmen...; i 2) houtian zhi qi, la Qi de l’adquirit, del que s’obté gràcies als principis immeditats. Aquest objectiu s’assoleix gràcies a la la estimulació del pulmó i la melsa (que generen la Qi pectoral [Zongqi]). Això s’aconsegueix amb els mètodes de respiració abdominal, inversa i tranquil·la.

Una divisió clàssica és la que divideix el Qigong en cinc grups principals:

1-Qigong budista (Shi Jia  釋家): la seva meta és assolir l’estat de “Il·luminació”, i per tant, la seva inspiració és religiosa i es basa en la quietud mental i la meditació. Entre els seus mètodes cal esmentar el bading i el chanxiu (Zen). Les tècniques de samatha i vipassana (zhiguan en xinès), entren en aquesta categoria.

2-Qigong taoista (Dao Jia道家): L’escola taoista té com a meta assolir l’estat de “acció sense afecció”(wu wei), fondre’s amb la Natura per a trobar la llarga vida i cultivar el Tao (Daode). Entre les seves pràctiques destaquen l’alquímia interna (neidan), la “òrbita microcósmica” (xiao zhoutiangong), els mètodes de “conducció d’energia” (daoyin), el cultiu combinat del cos i la ment (xingming shuangxiu) i la “respiració embrionària” (Taixi).

Wang Liping wang Liping, protagonista del llibre "La Puerta del Dragón", practicant Qigong taoísta

3- Qigong confucià (Ru Jia 儒家): la seva meta principal és la de cultivar la virtut moral, i ser conscient de les relacions socials basades en la concepció d’una Energia Universal (haoran zhi qi).

4-Qigong de les Arts Marcials (Wu Shu  武術): L’objectiu primordial d’aquest Qigong és treballar pensant en el combat, enfortir el cos mitjançant tècniques respiratòries i d’acondicionament corporal per a resistir atacs i agressions, augmentar la potència dels cops i concentrar la ment en un sol objectiu. Alguns exercicis molt famosos del Qigong de Wushu son la “Camisa de Ferro” (tiebushan), “Armadura Campana d’Or” (jinzhongzhao), la “Palmell de llimadures de cinabri” (zhushazhang) o “Aguantar l’equilibri en concentració sobre dos dits” (erzhichan).

5-Qigong mèdic (Yi xue 醫學). Forma part integrant de la medicina tradicional xinesa (MTX). Els seus objectius primordials son mantenir un bon estat general de salut, afavorint el flux d’energia interna (qi), regular les funcions orgàniques, fomentar el funcionament del sistema immunitari i servir com a teràpia coadjuvant en altres ipus de tractament mèdic. Alguns dels tipus de Qigong mèdic més importants son el Baduanjin八段錦 (8 sèries de teixit de seda); zifadonggong 自發動功 (Qigong espontani), Dayan Qigong 大雁氣功 (Qigong de l’Oca Silvestre), Liuzijue六字訣 (Formula de Sis Paraules Curatives) o Xin qigong liaofa 新氣功療法 (Nova teràpia Qigong), posada a punt por la professora Guo Lin i que tingut resultats molt satisfactoris en el tractament de malalties greus, incloent tumors i càncer.

                  Liu Guizhen (1920-1983), un dels pares del QIgong terapèutic contemporani

Aquesta divisió és molt simple i no contempla aportacions de l’estrat popular ni les abundants reminiscències de mètodes xamànics que es poden trobar en alguns mètodes de Qigong.

CONCEPTE DE QI (BIOENERGÍA)

Dit de forma resumida, podríem dir que Qi és una abreviació de Yuan qi元氣(energia original) o Nei qi 內氣 (energia interna) i és la paraula usada per els xinesos de las antigues dinasties per a referir-se a algunes funcions corporals com:

            - la resistència a les malalties

            - funció immunocompetent

            - adaptabilitat al medi ambient natural

            - capacitat de auto-curació i regeneració del cos.

            - màxim aprofitament de les facultades mentals, emocionals, etc.

            Però a més, la teoria tradicional sosté que qi és la força vital comuna a tot l’Univers, i per tant, gràcies a la meditació o als exercicis bioenergètics, es pot intuir aquesta vibració còsmica i, de vegades, fer-la servir per a restablir la salut.

Vàries investigacions experimentals contemporànies demostren que la qi és tant un tipus d’informació com el propi portador de la informació: és a dir, és simultàniament un tipus de matèria i energia, que conté a la vegada radiació infraroja, electricitat estàtica i corrents de partícules.

            La medicina tradicional xinesa afirma que aquesta energia prové en part del tronc genètic familiar i en part dels principis immediats de l’alimentació i la respiració. Els òrgans interns la depuren i la preparen per a fer-la circular per tot el cos a través d’uns conductes anomenats meridians que no coincideixen amb cap dels sistemes reconeguts per la medicina occidental (nerviós, limfàtic, sanguini), però que han estat identificats por moderns mesuradors d’interferències cuàntiques.

Quan aquesta energia flueix lliurement, el ser humà gaudeix de salut i benestar, però quan es veu bloquejada d’alguna forma, apareixen diferents tipus de malaltia que poden anar des d’afeccions lleus a greus problemes de salut.

La pràctica del Qigong, vista des d’aquest punt de vista de la medicina preventiva es converteix en un excel·lent mètode de manteniment de la salut y de fitness tant físic com mental i emocional.  

LA PRÀCTICA

La pràctica del Qigong es basa fonamentalment en el manteniment dels “Tres Tresors”, coneguts com Jing (cos), Qi (energia) i Shen (ment). Per aconseguir-ho, recorre al control de anomenades Tres Regulacions, que caldrà respectar durant tot el procediment:

1- La regulació de la postura corporal (tiao shen 調身): consistent en el respecte a la anatomia i a la comprensió dels grans eixos posturals en totes i cadascuna de les posicions assumides. Tant en postures estàtiques (a l’estil del Ioga), en exercicis d’estirament i contracció típics del taoisme, en la harmònica successió de moviments lents inspirats en actituds animals o en exercicis de les arts marcials, com el Taijiquan (Tai-chi), la forma i la posició corporal hauran de permetre, en tot moment, el lliure flux d’energia per tot el circuit de meridians d’acupuntura que recorre el cos.

      

2- La regulació de la mecànica de la respiració (tiao xi 調息): A diferència d’altres mètodes basats en el control  de la respiració, el Qigong defensa la necessitat de mantenir un ritme respiratori silenciós i profund, suau i natural, fent servir la musculatura infradiafragmàtica. La sensació que té el practicant quan aconsegueix respirar d’aquesta manera és que el seu abdomen s’infla i es desinfla al ritme de la respiració: aquesta sensació subjectiva va portar als antics alquimistes xinesos a desenvolupar el concepte de Dantian  丹田(camp de l’elixir), un poderós chakra per a emmagatzemar l’energia que tots els ésser humans tenim en la part inferior de l’abdomen, però que gràcies a la pràctica correcta del Qigong es pot desenvolupar de manera sistemàtica. 

3- La regulació de l’atenció mental (tiao xin 調心): l’objectiu de la ment és pensar; tractar de deixar la ment en blanc, és com a poc, una il·lusió. Tot i així, sí és possible concentrar la ment de manera natural, substituint el flux incessant dels pensaments per la concentració en una sola idea, que desenvolupi la capacitat de mantenir una ment clara, tranquil·la i còmoda. Hi ha nombrosos mètodes, tan diferents com comptar el nombre de respiracions, imaginar que la nostra mirada, oïdes i ment escolten el ritme respiratori dins el Dantian,  o bé imaginar el flux d’energia recorrent els canals energètics, o bé crear la imatge d’un bell paisatge que ens relaxi i ens faci trobar la serenor espiritual, etc.

Song : Relaxació. El cos haurà de moure’s sense tensions innecessàries.

Jing : Serenitat. Només quan la ment està en calma podem portar la intenció cap l’interior y podrem començar a generar energia

Zi Ran自然. Naturalitat y harmonia. El Qigong segueix las lleis de la Natura.

Entre els mètodes ensenyats a la nostra escola, volem destacar els següents:

Neidan Gong (Alquímia interna)

Baduanjin (Vuit exercicis de seda)

Wuqinxi (El joc dels cinc animals)

Hunyuan Gong (Qigong de l’Energia Universal)

Wudang Qigong

Liuzi Jue (Formula dels sis sons curatius)

胎 息 经
胎从伏气中结,气从有胎中息。
气入身来谓之生,神去离形谓之死。
知神气,可以长生。
故守虚无,以养神气。
神行即气行,神住即气住。
若欲长生,神气相注。
心不动念,无来无去,不出不入,自然常在。
勤而行之,是真道路。

Clàssic de la Respiració Embrionària

L’embrió és format a partir de l’energia que hi ha dins,
L’energia és la respiració de l’embrió.
Quan l’energia penetra en el cos, això és la vida;
Quan l’esperit abandona la forma (corporal), això és la mort.
Aquell qui conegui l’esperit i l’energia, podrà viure molt temps,
I els qui preservin la buidor i el no-ser, podran nodrir l’esperit i l’energia.
Quan l’esperit es mobilitza, l’energia es mobilitza;
Si l’esperit es para, l’energia és para.
Si hom desitja una llarga vida, caldrà mesclar esperit i energia.
Quan la ment no es veu agitada per pensaments,
No va ni torna; no surt ni entra:
Hom rau permanentment en la naturalitat.
Practica diligentment això, puix és el veritable camí del Dao

taichifigueres@yahoo.es


Copyright (c) 2004 Jordi Vilà Oliveras. All rights reserved.