Conceptes essencials del Taiji de Wudang

"Al cap porto el Yin-Yang;

Amb les mans faig circular els Vuit Trigrames;

Amb els peus, camino sobre els Cinc Elements”

Dita dels lluitadors de Wudang

CONTEXT TEÒRIC DEL WUDANG SANFENG TAIJIQUAN

A finals dels anys noranta, un grup d’investigadors de la Universitat de Wuhan dirigits per el degà Jiang Bailong, va arribar a la conclusió irrefutable, després de tres anys d’estudis, de que a les muntanyes de Wudang es van crear diferents mètodes d’arts marcials influenciats per les teories taoistes, encapçalats per el teòric Zhang Sanfeng, alquimista del segle XIII.

Zhang Sanfeng descobrint  els principis del Taijiquan

Basant el seu mètode en tretze postures essencials (que els antics taoistes creien llegades per Laozi o el mític Emperador Groc),Zhang Sanfeng va adquirir una notable habilitat marcial, alhora que cultivava els mètodes de meditació per a evolucionar física i espiritualment. Les tretze postures del seu estil representen el nucli del Taiji taoista. En l’ample territori de les muntanyes Wudang trobem una tradició guerrera molt arrelada, fomentada directament per la secta de l’Estrella Polar, que va anar recollint diferents tradicions marcials i hi va incloure les pràctiques de combat en el seu corpus teòric, amb estils molt famosos com Taihequan, Xingjianquan, Baguazhang, Ziranzhang, Yinyangzhang, Meihuazhang, Songxi Quan, Lianhuanzhang, o formes amb armes molt prestigioses, com l’esgrima de Wudang.

El Taiji ortodox de Wudang es pot dividir en quatre branques fonamentals que expliquen les diferències de pràctica segons localitzacions geogràfiques diferenciades

1º- Wudang Sanfeng Taijiquan, també anomenat Taijiquan (Taiji de postures originals)

2º- Wudang Changquan Taijiquan, boxa llarga del Taiji de Wudang

3º- Wudang Shengong Taijiquan, boxa mística de Wudang

4º- Wudang Bagua Taijiquan, Taiji dels Vuit Trigrames de Wudang

Amb el pas del temps, els seguidors de Sanfeng, especialment els vinculats amb la família Song, van desenvolupar aquestes tretze energies per a convertir-les en 72 postures fins a arribar a 108 en època del vuitè abat de Wudang, Zhang Shouxin. Aquests 108 moviments son elaboracions, repeticions i variants d’aquelles 13 postures originals. A aquest mètode el van batejar com Wudang Sanfeng Taijiquan en honor al seu fundador.

D’acord amb la tradició, en el Wudang Sanfeng Taijiquan s’hi troba la quintaessència del Taoisme, els mètodes de longevitat i nutrició del Principi Vital originaris de la corrent Huang-Lao (Emperador Groc i Laozi), les transformacions i canvis del Pas de Yü i la Marxa sobre la Ossa Major, els mètodes esotèrics llegats per Ge Hong, el concepte de la Gran Perfecció de l’Alquimia Interna de Zhang Sanfeng, el codi ètic dels taoistes i la transmissió dels estils més selectes de les arts marcials de Xina.

El mètode original de Wudang no s’anomenava Taijiquan (nom segurament creat per el lluitador Wang Zongyue), però ja incloïa tots els conceptes essencials del Taiji, que son molt semblants als utilitzats per les escoles d’alquímia taoista. Així, trobem tres grans blocs integrats dins la pràctica: 

a.      l’aspecte marcial, que ensenya com controlar, derrotar, ferir o matar un adversari.

b.     les tècniques de llarga vida, que proposen atorgar longevitat i qualitat de vida

c.      el cultiu de la Natura i la Vida d’acord a les idees taoistes de meditació i quietud.

Segons la filosofia taoista, la intuïció de l’Absolut (Dao o Tao, es a dir “camí”) i l’acord amb els ritmes naturals es realitza gràcies a la utilització correcta de l’acció sense afecció (wuwei) i la naturalitat (ziran). Mitjançant les tècniques d’alquímia interna (neidan), basada e el reajustament de les polaritats bàsiques Yin i Yang dins el cos, s’intentava invertir el procés normal d’envelliment. En aquestes tècniques es feien servir moviments de conducció psicofisica (daoyin), sovint basats en actituds animals, amb l’objectiu de mobilitzar i guiar el flux d’energia (qi) mitjançant la ment (yi) a través de tot el cos, activant diferents centres vitals (Dantian), per a acabar elaborant un “embrió espiritual” com a motor bàsic per a la vida. Per això era necessari enfortir “per fora els músculs, els tendons i el óssos” i “per dins, l’essència, l’energia i l’esperit”.

ASPECTES DE LA PRÀCTICA DEL WUDAG SANFENG TAIJIQUAN
Segons la filosofia taoista, de la Buidor sense polaritzar (Wuji) va néixer el Pol Suprem (Taiji), que va originar el Yin i el Yang (Liang Yi); de la unió harmònica entre el Yin i el Yang van sorgir les Quatre Figures Secundàries (Si xiang), és a dir, Petit Yin i Gran Yin, Petit Yang i Gran Yang, que, al seu torn, donaran origen els Vuit Trigrames (Cel, Terra, aigua, foc, vent, tron, muntanya i llac). En el Wudang Sanfeng Taijiquan, la Buidor ve representada per la posició estàtica (Wujizhuang); el Taiji és la postura inicial (qishi), que origina els canvis del Yin i el Yang. Les quatre direccions de la forma representen les Quatre Figures Secundàries i els Vuit Trigrames venen simbolitzats per els moviments de les mans. Tots els moviments de Sanfeng Taiji tenen una estructura circular, fent-se eco de la concepció taoista de que tot l’Univers es mou en cercles inacabables, passant del ser al no-ser, sorgint del Dao i revertint al Dao.

Igual que en l’alquímia taoista, en el Taiji de Wudang cal estimular contínuament l’energia espiritual, mescla de vitalitat corporal i concentració psíquica. Per a permetre el pas de l’energia Qi per tot el cos, els omòplats mostraran fermesa però amb distensió, les espatlles estaran relaxades i sense cap tensió, les accions de braços estaran connectades amb les espatlles i el centre de comandament serà la cintura. En la part alta, els húmers mostren una lleugera tendència a tancar-se protegint el tòrax; en la part baixa, els malucs i les cames es segueixen mútuament. S’entrena l’habilitat d’avançar i fer que l’adversari caigui en un buit, fent servir una força de quatre grams per a desequilibrar una tona.

1. Practicar correctament la estructura del Taiji (Taiji xing): les postures, igual que la seva successió ordenada, han de ser el més perfectes possible. Cal deixar-se guiar per l’instructor i no apartar-se ni un mil·límetre de la norma; cada moviment, cada tècnica té les seves regles.

2. Practicar correctament la potència energètica del Taiji (Taiji jin): acabada la primera fase, s’arriba a un èxit moderat en la pràctica, per que gràcies a la mobilització energètica, podem arribar a una veritable força interna sense que ens puguem fer mal, i gràcies a una adequada recollida i alliberament de potència energètica (jin) sempre tindrem una reserva de vitalitat. Aquesta energia s’acumularà mitjançant corbes i se l’anirà nodrint sense descans. Els mestres de Wudang acostumen a dir. “la màxima lleugeresa i flexibilitat arribarà a convertir-se en la màxima potència i fermesa”. En avançar o retirar, quan girem i canviem ho farem sense titubejar; les tècniques sorgiran correctes, fermes i definides. Arribarem a la comprensió de l’energia (dong jin). La forma arribarà a ser una mescla perfecta entre fermesa i suavitat, la expressió de la força quedarà clarament definida, recollint-la des dels peus, alliberant-la per les cames, controlant-la gràcies a la cintura i expressant-la per els dits de les mans. Les coordinacions internes i externes s’harmonitzaran de forma fluida. Caldrà conèixer la sensació energètica de cada moviment i cada acció. Per exemple, en l’energia Peng (elàstica), la ment es concentrarà en aplicar expansió i obertura a través del dors de la ma; el dit petit “recull” energia, els ronyons mouen la seva qi, els punts d’acupuntura mingmen i huantiao actuaran junts per a generar una acció de rebot, etc. En aquesta etapa, la comprensió de l’energia és molt aguda, i el Yin i el Yang s’uneixen serena i silenciosament (el terme tradicional xinès és “Yin i Yang es casen en secret”). Les tècniques de lluita son netes, contundents, no mostren defectes i es pot seguir l’adversari com una ombra, responent com un eco

3. Practicar l’esperit del Taiji (Taiji shen): amb la comprensió de la tècnica i de l’energia del Taiji, es podrà assolir el nivell “esperit” del Taiji. Aquesta fase té molt a veure amb l’habilitat marcial, en la que “quan practiques sol, és com si lluitessis amb una altra persona; quan lluites contra algú és com si practiquessis en solitari”. Com diuen els lluitadors de Wudang: “no cal fer servir la força per a guanyar l’enemic; no cal fer servir els punys per a acabar amb l’adversari”. Quant la ment insinua la més petita acció, les extremitats es posen en moviment de forma espontània; els gestos tenen un objectiu precís, els moviments tenen una diracció concreta. Quan avancem, l’adversari no entén com ho hem fet; quan ens retirem, el deixem perplex.

L’objectiu primordial de la pràctica de la forma de 108 moviments (Wudang Sanfeng yibailingba shi Taijiquan) i del Qigong essencial de l’estil, el Yangsheng Gong (exercici de nutrició del Principi Vital), és harmonitzar els tres tresors del Taoisme: essència (jing), energia (qi) i esperit (shen). Tots els detalls hauran de ser treballats de forma exhaustiva, posant molta atenció tant al treball d’aplicació marcial (shiyong fa) com al cultiu interior (neigong). Més endavant, quan el treball sobre l’energia interna i l’execució tècnica arribin a un nivell alt, es continuarà amb al forma d’espasa de 65 moviments (Sanfeng Taijijian) i la forma secreta de les Tretze Postures (Taiji shisanshi), que conté la síntesi de les aplicacions reals del Taiji taoista. Aquestes tretze postures no son tretze tipus d’energia o força (com Peng, Lü, Ji, An, Kao, etc., comuns als estils de Taiji més coneguts) si no diferents tipus de tècniques de lluita:

1. Qi shi: Postura inicial
2. Baoqiu Shi: Postura d’aguantar una esfera
3. Dan Tui Shi: Postura d’empenta amb una ma
4. Tan Shi: Postura d’atacar per sobre
5. Tuo Shi: Postura d’aixecar
6. Pu Shi: Postura d’ajupir-se
7. Dan Shi: Postura de carregar
8. Fen Shi: Postura de separar
9. Yun Shi: Postura de núvol
10. Hua Shi: Postura de neutralització
11. Shuang Tui Shi: Postura d’empenta amb dues mans
12. Xia Shi: Postura baixa
13. Shou Shi: Postura final

La velocitat d’execució de la forma de 108 moviments acostuma a ser lenta (uns 25 minuts), però podrà variar segons els aspectes que es vulguin desenvolupar:

a.      Velocitat ràpida: Entrena la potència, l’agilitat i la vivesa de les accions, preparant per a la lluita. Cultiva la integritat de la jing (Essència)

b.     Velocitat mitja: el seu propòsit principal és harmonitzar el flux d’energia i sang en el cos, amb la idea de promoure la salut. Així nodrim la qi (Energia)

c.      Velocitat lenta: utilitzada especialment per a enfortir les extremitats inferiors i la cintura. També tenen una intenció meditativa, i el seu objectiu és preservar el shen (Esperit)

Copyright (c) 2007 Jordi Vilà Oliveras. All rights reserved.