Taiji estil Chen

ChenFaKe L’estil Chen de Taijiquan va ser recopilat originàriament per el famós artista marcial Chen Wangting (陈王廷 1600-1680), del poble de Chenjiagou, comtat de Wen, província de Henan, que va viure a final de la dinastia Ming i principis de la dinastia Qing. El Taiji s’ha transmès de generació en generació dins la família Chen. Millorades i refinades constantment, s’han anat construint amb el temps, les formes contemporànies Forma 1 (Yi Lu) i Forma 2 (Er Lu). Els moviments continuats de les dues formes han estat acuradament codificades i coreografiades per tal de poder incorporar diferents ritmes, tipus de força, mètodes de moviment i diferents efectes físics i graus de dificultat; tot i així, les dues formes estan d’acord amb els principis del Taiji, el progrés harmònic i la inter-relació entre duresa i suavitat.

Els 83 moviments de la Forma 1 (Yi Lu 一路) son més senzills, i contenen més suavitat que duresa. L’objectiu principal és utilitzar els quatre tipus directes d’energia Jin 劲: peng, lü, ji i an, recolzats per els quatre tipus diagonals d’energia: cai, lie, zhou i kao. L’entrenament d’aplicació de força utilitzada essencialment és l’energia d’enrotllar seda (chansi jin 缠丝劲), i la projecció d’energia (fa jin 发劲) és secundària. Els moviments es realitzen amb suavitat i lleugeresa, fent servir la dissolució d’energia (hua jin 化劲); les aplicacions marcials es practiquen absorbint i dissolvent la duresa amb la suavitat. Aquesta forma es caracteritza per els seus moviments físics lents, suaus i homogenis. Al principi, cal posar èmfasi en aquesta lentitud, homogeneïtat i enrotllar seda. Els practicants han de conduir els moviments de les mans amb el cos, i intentar assolir l’efecte d’obrir (kai 开) –força centrifuga- quan es fa un moviment, i de tancar (he 合) –força centrípeta- quan es manté una posició estàtica. Com que els moviments son relativament lents i les postures es poden realitzar en tres nivells: altes, mitges i baixes, aquesta forma pot ser practicada tant per tothom qui tingui bona salut i vulgui reforçar el seu estat físic, com per aquells que no gaudeixen de bona salut i volen recuperar-la.

Els 71 moviments de la Forma 2 (Er Lu 二路 o Pao Chui 炮捶) son relativament més complicats, i exigeixen més velocitat, una millor continuïtat i més duresa que suavitat. La utilització de les energies ai, lie, zhou i kao és fonamental, mentre que peng, lü, ji i an son tècniques secundàries.

L’entrenament es basa en aplicar més duresa, més velocitat i en l’energia elàstica (tanxing Jin 弹性劲). Aquesta forma encara preserva els “salts i les pujades, els desplaçaments ràpids i els canvis”, i està caracteritzada per els seus moviments ràpids, forts i amb salts. Encara que per fora s’hi assembli a altres estils de les arts marcials en quant a velocitat i força, és fonamentalment diferent. Tots els moviments venen recolzats per els constants toms i girs de la cintura, la columna, els canells, les espatlles, els turmells i els genolls, generant així una sèrie de moviments sincronitzats i connectats, i assolint un alt nivell de coordinació entre obertura i projecció, tancament i contracció: obrir implica tancar i tancar implica obrir. A causa de la seva rapidesa i poder explosiu, aquesta forma és més interessant per a persones joves i per els qui gaudeixin d’una forma física òptima.

Durant el progrés en l’entrenament quotidià, es pot arribar poc a poc a la comprensió de les aplicacions marcials en la interrelació entre suavitat i duresa, es a dir: “El Kung-Fu de conèixer-se a un mateix”. Per tal de comprendre la qualitat d’energia d’altres persones, es fa servir el mètode de zhan, lian, nian i su (adherir-se a l'adversari i seguir-lo com una ombra). El Taiji a l’estil dels Chen té un sistema d’empentes (tuishou 推手) que és “el Kung-Fu de conèixer als altres”.

El Tuishou de l’estil Chen remarca el principi d’oblidar-se de si mateix i seguir als altres, una tècnica d’auto-realització en harmonia amb les forces externes. Si l’adversari ve ràpid cal reaccionar ràpidament; si ve lent, caldrà reaccionar lentament.

La forma i el Tuishou han de practicar-se en combinació, per tal de poder dominar el Kung-Fu de la comprensió de l’energia (dong jin 懂劲) i per a poder realitzar les aplicacions a voluntat.

La forma simplificada de Chenshi Taijiquan de 36 sèries que practiquem a la notra escola ha estat dissenyada per el mestre Tian Xiuchen (田秀臣 1916-1984) i la seva alumna, la professora Kan Guixiang (阚桂香 1940-) a partir de la primera forma tradicional del estil dels Chen, de 83 moviments, tal i com la ensenyava el mestre de 17ª generació, Chen Fake (陈发科 1887-1957). L’objectiu era fer-la més dinàmica, buscar la simetria, reduir el temps de pràctica sense baixar el nivell del treball, i fer-la més fàcil d’aprendre. Actualment és una de les més famoses versions curtes de l’estil Chen Kan Guixiang .

Aquesta forma es divideix en quatre seccions:

1ª - posa èmfasi en els moviments de la part superior del cos (10 postures)

2ª - ensenya les principals varietats de desplaçaments (6 postures)

3ª - posa els punts clau en quan a dificultat, ritme i qualitat de moviment (10 postures)

4ª - inclou salts, ascens i descens del cos, girs i toms en totes direccions (10 moviments)

CONTINGUTS DEL NOSTRE PROGRAMA:

Exercicis bàsics
Chansi gong: exercicis de desenrotllar seda
Neigong: exercicis de bioenergètica (Qigong)
Forma simplificada en 36 sèries (clica per veure els noms)
Forma de competició de 56 sèries
Mans que empènyen
Tècniques de combat
Primera forma tradicional de 83 moviments (clica aqui per a descarregar un pdf. amb dibuixos de la forma)
Segona forma tradicional de 71 moviments (Punys como canons)
Espasa de 36 sèries
Sabre ample (clica per veure els noms)
Ventall
Pal llarg
Llança tradicional