Baguazhang

Els orígens dels sistemes d’arts marcials xineses (Neijia) es perden en l’antiguitat, ja que es basen en la representació cosmològica del símbol Bagua (8 Trigrames), que s’expliquen en un dels llibres més complexos i antics que es conserven, el Yijing (el Llibre dels Canvis), també conegut como Zhou Yi (Canvis de la dinastía Zhou). El Yijing es segueix estudiant avuí dia com a exercici d’endevinació i com a reflex de les constants transformacions energètiques que es donen a l’Univers. El Yijing va ser desenvolupat, segons una antiga llegenda xinesa, per Fu Xi, un heròi mitològic, fa uns tres mil anys. Fu Xi “va mirar enlaire per a contemplar les imatges que hi havia al Cel, i després va mirar avall per a observar els models sorgits de la Terra; va observar els dibuixos de cada ocell i de cada bèstia i quines coses eren adeqüades per a la Terra. Per a tot allò proper, va triar (comparar-los amb) el seu propi cos, i per a tot allò que és llunyà, va escollir (comparar-los amb) altres coses, i a partir d’aquí va crear els Vuit Trigrames” (Yijing, 6ª Ala, II-2, traducció © Jordi Vilà, 2006). Així va establir algunes regles generals sobre els cicles naturals. Aquestes regles del canvi es van representar de forma simbólica en l’octagon dels Vuit Trigrames (Bagua tu) que exposa les tendències de comportament de la Natura d’acord a unes condicions concretes. Les línies del diagrama Bagua representen les interaccions entre Yin i Yang i les figures trigramàtiques representen un comportament específic d’aquestes energies. Un dels aspectes més interessants del símbol Bagua és que Fu Xi no va exposar el seu significat mitjançant un codi escrit usual, si no que va descriure allò que veia gràcies a símbols abstractes que poden ser interpretats per qualsevol cultura, degut a la seva simplicitat formal. L’estudi del Yijing desemboca en una millor comprensió de les forces que dominen els canvis en la Natura. Per aquest motiu, les interaccions energètiques representades per els trigrames poden ser utilitzades per a definir les tècniques d’un art marcial com el Baguazhang.

Com a estil de lluïta, el Baguazhang (Palmell dels Vuit Trigrames) es va desenvolupar en comunitats taoístes. El seu origen es troba en antics rituals de l’ordre de la Porta del Drac, en els que els adeptes es desplacen en cercle mentre reciten encanteris especials en la cerimònia de Zhuan Tianzun (Rotacions per a el Cel Venerable)

Dong Haichuan (1796-1882),guardia personal del príncep Su de la cort mantxú, va aprendre aquest estil dels monjos Bi Dengxia i Bi Yuexia i el va fer públic a mitjan segle XIX, i totes les grans branques de l’estil (estils Cheng, Yin, Gao, Sun, etc.) provenen del seu ensenyament. Altres branques han restat ocultes, com el Baguazhang del Drac, practicat per els monjos taoístes de les muntanyes Wudangshan, i considerat “tresor ocult dins la muntanys”. A principis del segle XX, l’abad del Palau del Núvol Púrpura, Xu Benshan (1860-1932), va ser l’expert més gran d’aquest art en la comunitat taoísta. Va aprendre de l’abat Wang Fuyuan. El mestre més important actualment es el nostre instructor, Zhong Yunlong (1964-), que va aprendre dels mestres Di Zhaolong, Zhu Chengde i altres.

CARACTERÍSTIQUES

El concepte Bagua, entès com a teoria marcial, representa vuit posicions corporals especials. Aquestes postures equilibren l’energia corporal i la posen en comunicació amb l’energia de l’Univers. També augmenten la circulació d’energia interna (Qi) i la fan fluir per els òrgans interns, augmentant la vitalitat general dels practicants. Igual que en el Taijiquan, el Bagua és un sistema intern especialment sofisticat, que inclou moviments bastant complexos i difícils de dominar.

El terme “8 Trigrames” indica la posibilitat de moure’s en totes les direccions de la rosa dels vents, i el practicant va ocupant cadascuna d’aquestes direccions mitjançant un desplaçament circular. La seva filosofía de combat es diferent a la d’altres arts marcials: en Bagua, l’enemic queda fixat en el centre de la línia d’atac i es circula al seu voltant, intentant rodejar-lo costantment. Aquest cercle és oposat al del Taijiquan: en aquest el cercle s’eixampla i expulsa l’enemic; en Bagua, el cercle actúa com un embut que l’atrau cap l’interior. En el Baguazhang de Wudang cada cercle té una circumferència de vuit passes

起	Qi	Pujar
落	Luo	Baixar
擺	Bai	Obrir
扣	Kou	Tancar

ACCIÓ DE LES MANS

En la postura bàsica, els braços s’estiren cap el centre del cercle, dominant tot el perimetre gràcies a les passes; posteriorment, les mans van canviant de posició d’acord al desplaçament.

La tècnica fonamental en Baguazhang consisteix en la combinació de quatre accions de mans:

滾	Kun	Rodar
鑽	Zuan	Perforar
撐	Cheng	Estirar
裹	Guo	Embolicar

Hi ha nombroses posicions d’atac i defensa i tot i que es mostra preferència per la ma oberta, també conté diferents atacs amb els punys. Les vuit tècniques fonamentals de braç son:

Cada posició de les mans es relaciona amb un dels vuit trigrames del Yijing, i cadascuna d’elles implica una tècnica d’auto-defensa i alhora és un exercici per a millorar el flux d’energia interna (Qi) en diferents parts del cos

ACCIÓ DEL COS

Els mestres antics deien: “la mobilitat és el fonament; la transformació és la técnica”.

Les característiques del moviment en el Bagua del Drac son l’agilitat corporal i la lleugeresa en les passes: cada desplaçament representa un canvi complet en la posició corporal, que integra suavitat i fermesa a parts iguals i cada acció està estretament lligada a la següent. En contacte amb l’adversari, el practicant es mou de forma ondulant, retorçant el seu cos per a evita ser atacat i per a intentar “lligar” l’adversari, conviant de posició i direcció constantment. Durant la pràctica, no s’ha d’interrompre el flux de moviment, cal buscar la lleugeresa i l’habilitat, canviar continuament la distància i la direcció que ens separa de l’adversari, defensar el centre i atacar per la diagonal i esperar la oportunitat per a llençar l’atac. El Baguazhang de Wudang posa en pràctica una antiga idea xinesa que apareix en el Yijing; “la interrelació entre fermesa i suavitat; els vuit trigrames s’activen mutuament” (5ª Ala, I-1).

L’entrenament en Baguazhang augmenta la flexibilitat, la velocitat, la resistencia i la força en les extremitats inferiors. Com a treball físic és un mètode que augmenta la capacitat d’auto-defensa i com a treball intern mescla l’art marcial amb la tècnica de conducció energètica (dao yin) i el control de la respiració (tu na), el que en Taoísme s’anomena “cultiu doble de les parts interna i externa” (nei wai shuang xiu).

擰	Ning	Enroscar
旋	Xuan	Pivotar
走	Zou	Desplaçar-se
轉	Zhuan	Girar

Baguazhang

Palmell dels Vuit Trigrames del Drac de Wudang

CARACTERÍSTIQUES

ACCIÓ DE LES MANS

ACCIÓ DEL COS

ELS VUIT PALMELLS DEL DRAC DE WUDANG